30 de Septiembre 2004

Semblava impossible però NO!!! He tornat....

Feia temps que no escrivia...de fet no sé si podré arribar a penjar això al meu weblog o ja me l’hauran despenjat per vaga....però bueno...ahir vaig tornar a la vida quotidiana i avui ja tocava donar senyals de vida...
Bé, com que ningú n’ha parlat i és una cosa totalment desconeguda per tothom he pensat que m’agradaria dir una sèrie de coses sobre el Fòrum de les cultures aquest que hem tingut a Barcelona aquest estiu; abans de rebre critiques vull que sapigueu que no en parlo de manera imparcial del tema; parlo des del meu punt de vista que en aquest cas és especial per diverses raons però crec que la fonamental és que hi he anat un munt de vegades sense pagar ni un duro i això companys, condici0ona profundament la meva concepció de l’esdeveniment pq per mi era com un parc d’atraccions al que hi podia anar sempre que volia així que...
Només puc dir que jo havia fet una secció durant tota una temporada radiofònica fotent-me amb el fòrum i reconec i dic que hi ha moltes coses que no m’han agradat i que podrien haver estat millor...ho reconec però trobo que si bé se n’ha parlat molt dels aspectes negatius ningú s’ha parat 10 min a destacar les virtuts del tema; bé ningú que fos extern a la organització...
A nivell personal per mi ha estat una trobada realment de gent de molts llocs pel que fa als diàlegs (bé de fet jo els diàlegs no els vaig trepitjar, només vaig passar-me una tarda per la trobada de joves que van fer, però vaig conèixer gent el suficientment meravellosa com per canviar la meva concepció d’algunes coses).
Alhora per mi va ser un lloc de trobada i d’esbarjo amb gent que m’estimo moltíssim i amb qui vaig passar molt bones estones; i a més a més a mi que m’agraden les exposicions “informals” em va semblar una de les millors mostres que crec veuré en molt de temps.
Comprenc el tema del preu de les entrades perfectament (malgrat tb dic que les olimpíades eren encara més cares i aquí estem tots encara aplaudint les meravelles dels JJOO de Barcelona ’92)
Potser per mi ha estat això...l’eufòria col·lectiva de Barcelona ’92 em quedava gran quan jo tenia 8 anys, en canvi el fòrum han estat els meus jocs olímpics amb interculturalitat inclosa.

Escrito por GMMA a las 11:40 PM | Comentarios (1)