Estic impressionada per tota aquesta colla de indesitjables que tenen tendència a anomenar-se polítics (especialment els qui ho són de dretes) i es que malgrat que a mi sentir paralr a l'Acebes em regiri l'estòmac ho aguanto estoicament per respecte a tots aquells qui no ens el tenen. M'explicaré... Avui he sentit al (potser mal anomenat) Sr Zaplana enfotent-se de la unitat de la llengua catalana. A veure, jo no diré res sobre la independència de Catalunya perquè no és un tema que tingui clar (ni cap a una banda ni cap a l'altre) però el que si tinc clar és que ens mereixem un respecte i que agradi o no som una nació (entenent com a nació un poble amb cultura i costums pròpies) aleshores jo em pregunto, perquè aquesta gent es creu amb autoritat moral d'enfotrese'n del nostre IDIOMA?? Me'n foto potser jo de que el castellà de Colòmbia sigui diferent al de Veneçuela? I al d'Andalusia?? No, i no és que ho faci per fer un favor a ningú sinó perquè crec que la diversitat ens fa créixer com a persones perquè és un element enriquidor de la cultura... Així doncs si la diversitat és un element "creatiu" perquè ens ho hem de carregar? Que potser tenim por de que la creativitat acabi trencant allò tan cuadriculat i que controlem a la perfecció??
És una llàstima tenir una dreta tan poc "creativa" perquè de fet, si hoi fóssin una miqueta més (exceptuant el cas de l'Acebes que passa de "creativitat" a "elaboració de pel.lícules d'efectes especials")potser seria una oposició més aviat constructiva que no una oposició de "pataleta"
Despertin del seu som,ni senyors falangistes!! La plurinacionalitat espanyola està reconeguda a la constitució espanyola aprovada al 1978... així que ja han tingut temps per conscienciar-s'hi i fer-se a la idea...
Es muy enriquecedor, si. Véase un ejemplo práctico:
Si no existiera esa diversidad de la que hablas, yo ahora mismo, y desde que te leo y -a veces- te escucho, no entendería nada de lo que dices. Con lo cual para empezar, me estaría perdiendo tu visión de las cosas, estaría desdeñando una buena oportunidad de aprender palabras sueltas(puesto que ahora no aspiro a más, lógicamente)de un idioma que me pilla aquí al lado y estaría dejando a un lado un elemento a veces fastidioso pero siempre necesario, que es el esfuerzo. ¿Acaso a mí no me cuesta entenderte en el blog? Supongo que el problema del Señor Acebes y sus secuaces está no tanto en la falta de creatividad cuanto en la falta de esfuerzo. No se esfuerzan ni se esforzarán por salir de sus ideas. Y así seguirán per saecula saeculorum.
(Por cierto, muy bueno lo de l'Acebes que passa de "creativitat" a "elaboració de pel.lícules d'efectes especials")
Escrito por Irenita a las 16 de Noviembre 2004 a las 02:02 AM