Cada dia al.lucino més amb la gent de la meva facultat... de fet, més que al.lucinar cada dia em fan més llàstima perquè pel que sembla no tenen prou diners per comprar-se un trist pilot de color negre...
Resulta que fa cosa d'un mes, més o menys, vaig perdre el meu estoig blau cel de pana "guarrillu" 8perquè no ens enganyem...l'estoig estava fet una soberana porqueria i de blau cel ja no tenia gaire). El cas que que jo, amb la bona memòria que em caracteritza vaig oblidar l'estoig en algún punt inexacte de la facultat precisament l'únic dia de tot el semestre que no vaig haver d'utilitzar-lo.
El cas és que no va haver manera humana de trobar-lo, ni a consergeria, ni als estudis de ràdio, ni enlloc...total que avui vaig a demanar epl despatx d'un professor a consergeria i em trobo el meu estoig allà, com si fos l'última tongada d'ofertes de les rebaixes, en una capsa amb un altre munt d'estoigs el meu: guarret, aixafat... i això després d'un mes!! El millor ha sigut obrir-lo pq no estava buit, els "xoriços de mitja merda" que el van segrestar durant uns quants dies (en els que jo em vaig fer íntima amiga de la consergera de torn) i em van prendre dos bolis pilot que tenia (un de negre i un de morat), un boli vermell, les mines del llapis i el regle de metall. encara els hauré de donar gràcies epr haver deixat els meus dos tristos bolis bic, el tipp-exx gastat i el subratllador sec...quina amabilitat mare meva!
Sabeu aquella frase tan coneguda de "donde meto el ojo meto la bala"? Si, ho reconec, una frase amb tots els dobles sentits que hi volgueu posar però el tema és... jo no la puc aplicar NI DE BROMA.
En la darrera temporada (això vol dir en els darrers 20 anys) no n'he encertat ni una i últimament cada dia menys. Perquè m'entengeu ho farema nivell estadístic:
Del total de nois en els que he tingut algún interès en la meva vida...
El 75% éren amors platònics
El 20% éren gays
El 4% teníen nòvia
L'1% no em fèien cas (ULL!! Això no vol dir que no m'hagin fet cas gaires - que tampoc- sino que després de fer una tria considerable me'n quedaven molt pocs per poder "atacar")
I és clar si a aquesta meravellos estadística afegim la meva facilitat per insinuar...
Que estic molt bé sola?? I TANT!! Però cada dia ho trobo més curiós tu...perquè no n'encerto ni una...
El que em fa cas es finlandès i als tres dies de quedar amb ell (amb vistes a un imminent enlairament de retorn al seu país - mira que arribo a ser gilipolles també) em comenta com qui no vol la cosa que té nòvia...estupendu!!
El profe de Ioga.. que bo que està Déu méu!! Pues ni em mira...si es que li fa més cas als iaios de la classe que a mi!!! però la pregunta és PER QUÈ???
Ja m'evito parlar sobre lo bo que està l'Eduardo Noriega, o del Santi Millán...ho evito perquè sé que és impossible però collons!! Que és impossible tenir tan mala puntería coi!!!