17 de Octubre 2004

Aquesta s'està colant...

La rebeca diu que em quexio molt, la meva família tb ho creu....vale, ho accepto, sóc protestona de mena i que haig de fer? Si no ho fes no seria jo...així que un cop més en la meva dilatada carrera com a protestona 1ª de Barcelona i rodalies em disposo a queixar-me un cop més...
Aquest amtí he anat de compres amb els meus pares perquè el meu germà marxa d'excursió dilluns i calia comprar algunes cosetes que li faltaven, total que per una altra cosa que no tenia res a veure amb les colònies del meu germà (i per tant no sé pq us ho he explicat) hem entrat en una casa d'aquestes mal anomenades botigues de 0'60 euros. Hem comprat un celo, unes flors de colors i un mocador pel coll de ratlletes de color blau (sí Anna, ara ja no et prendré el teu mai més ;-)) ; com que el mocador era per mi soleta li he dit a la meva mare: "ja el pago jo" i m'he col.locat al seu darrere una mica més tard de que ella es posés a la cua, en aquestes que sento que la dona del darrere (de la cua) li diu a la dona que anava amb ella (la dona era gran i aquesta 2ª de a bordo suposo que era la seva filla) -a cau d'orella- "compte que aquesta s'està colant!" i jo, que tinc una orella horrorosa però una oida prou fina ho he sentit i com que sóc poc xula m'he girat i li dic : " senyora no m'estic colabnt, aquesta senyora d'aquí al davant és la meva mare i anem juntes" haurieu d'haver vist la cara que se li ha quedat a aquesta iaia (amb tots els meus respectes cap a les iaies del món eh?)...
Ho sento molt, ni treballant al'hospital, ni anant amb metro, ni comprant en un todo a cien acceptaré que la 3ª edat d'aquest país vagi considerant que "els joves óm el pitjor", igual que jo intento no generalitzar amb ells , que facin el mateix esforç amb nosaltres que al cap i a la fi estàn vivint d'una pensió que els hi paga la joventut que treballa, ja està bé!

Escrito por GMMA a las 1:31 AM | Comentarios (1)

15 de Octubre 2004

Plats del dia a escollir: amenaces complertes o presó per terroristes

realment cada dia em quedo més meravellada de la justícia i la política espanyola. Avui sense anar més lluny he quedat extasiada (per malament) amb el telenotícies migdia (que és l'únic q tinc temps per mirar i només 2 dies a la setmana; el món està fet pels qui treballen de matí!). Sento que 4 grans cuiners del País Basc (entre ells en J.M.Arzac i en Karlos Arguiñano) seràn citats a declarar per col.laboració amb banda armada (gran eufemisme per parlar d'ETA a Espanya).
La cosa és que aquests professionals de la cuina reconeguts arreu del món (suposadament) van pagar l'anomenat "impost revolucionari" que ETA els va demanar a canvi de no cometre cap acte en contra d'ells i/o dels seus negocis. Com que el senyor Otegui (un home que el dia de l'11-M ningú se'l va creure i avui per avui sembla que la seva paraula va a missa- "ni tanto ni tan calvo" que diuen els castellans) ha dit que aquesta gent ha pagat l'impost en qüestió, el jutge que porta el cas de les detencions etarres dels darrers dies diu que els cridarà a declarar bàsicmaent per defensar-se de les acusacions de col.laboració amb banda armada.
Ja ho diuen ja que els toros des de la barrera són més macos; tu diràs, un senyor que viu a Madrid (amb tots els meus respectes a aquest bon home i a tots els amdrilenys) acaba de dir a aquesta gent que una de dos, o bé es sotmeten a les amenaces terroristes i nostro senyor ja proveirà o bé s'enfronten a una condemna a la presó (que sí, que ja sabem que tenen els calers suficients per pagar fiances etc, però qui els restablirà la seva posició després d'un escàndol d'aquest tipus ara que el món ha descobert la sopa d'all i ha decidt creure's que hi ha terrorisme a tot arreu??).
és a dir: o perill de mort o presó. EPS! i contents eh?? perquè asobre què ens deixen escollir....

Escrito por GMMA a las 12:02 AM | Comentarios (1)

7 de Octubre 2004

Normal...NORMALÍSIMO

Dels creadors de Dani...Danissimo arriba...Normal...normaíssimo (qui no entengui el gag....deures anar a veure al cine: Escuela de seducción).
Per la meva frustració personal, i després de 1 setmana a 3r de periodisme he descobert que contra tot pronòstic sóc una persona normal...però tan tan normal que faig fàstig... La veritat és que m'estava mal acostumant a l'adjectiu "rara" que em posaven atot arreu on anava i suposo que al final li vaig pillar el gustillo i tot "potser fins i tot ets una miqueta especial" m'enganyava a mi mateixa... Que pq??? M'explico:
- Quina és l'especialitat que atreu més a la gent de periodisme? la política; especialitat que jo, casualment he escollit.
- Quin és el mitjà per excel.lència a la facultat de ciències de la comunicació? La ràdio...ostres!! el meu mitjà predilecte...
- Sempre hi ha algú q fa abans que jo la pregunta que estava pensant; per tant era una pregunta normal.
-Sempre hi ha algú q ha fet la mateixa deducció que jo davant un problema, pq? Pq era una solució normal
- Sempre que jo vaig a un lloc, tothom hi ha estat, pq? Pq era un lloc normal
- M'encanta un llibre, normal...a tothom que l'ha llegit li ha agradat
- Arribo tard, normal...aquell di ha passat alguna cosa que ha fet que tothom arribés tard....normal

Companys i companyes...fins ara havia pensat q era algú però no...avui he descobert que sóc un puntet dins una massa de normalitat.... suposo que si més no serà una cosa NORMAL.

Escrito por GMMA a las 1:01 AM | Comentarios (4)